REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

1. EL MODEL LINGÜÍSTIC DELS MESTRES

Com a mestres quines opcions lingüístiques prendríeu respecte de les varietats geogràfiques.

Si es donés el cas d’haver de treballar en una escola d’una regió diferent i, per tant, amb una varietat lingüística que no és la nostra, sí que ens haurem d’adaptar però, tot i així, nosaltres sempre mantindrem el nostre dialecte perquè el tenim interioritzat. El que sí farem serà aprendre característiques pròpies d’aquella regió.
A l’hora de treballar respectarem les varietats de cada nen. Si a l’aula hi hagués un alumne que prové d’una regió diferent i, per tant, té una varietat lingüística diferent a la resta dels seus companys, l’acceptarem sempre que sigui normatiu la seva forma d’escriure i parlar. Tot i així, li explicarem quina és la forma correcte de la regió on està.
A més a més, aprofitarem per ensenyar a la resta de la classe que no només hi ha una varietat lingüística, sinó que, depenent de la zona on es trobi cadascú, en tindrà una o en tindrà una altra. D’aquesta forma, els alumnes s’adonaran i experimentaran les varietats lingüístiques que hi ha.
Si estem a Mallorca, no és feina de l’escola que els nens parlin com un nen de València, és a dir el dialecte valencià. El que sí és obligació dels mestres és que els alumnes coneguin totes les varietats lingüístiques de la llengua i, serà l’alumne, per influències del seu entorn tan familiar com social o per la zona geogràfica on es troba, que parlarà una varietat o una altra.
En el cas d’estar en una classe en què la varietat lingüística és heterogènia, aprofitarem aquest fet per explicar als alumnes totes les varietats existents, tot utilitzant els exemples que trobarem dins l’aula.

Registre o grau de formalitat més adequat per dirigir-se als alumnes. Importància de la llengua en les diferents àrees de coneixement i les responsabilitats que té el mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques.

Els mestres han de dirigir-se amb un registre formal en els seus alumnes, però aquest ha de ser proper a ells, sense caure en un registre massa formal o informal. Hem d’evitar tecnicismes, mots cultes, paraules difícils d’entendre per ells, diminutius, onomatopeies, renecs, etc.
L’educador no ha d’oblidar mai la seva tasca de comunicador fomentant l’ús correcte de la llengua, tant oral com escrita, a totes les àrees. Tot i així no s’ha d’avaluar el nivell de llengua dels alumnes en les matèries no lingüístiques, sinó els objectius específics de cada àrea.
A més a més, tant la oralitat com l’escriptura estan al mateix nivell, per tant, no s’ha de prioritzar més una que l’altra sinó que s’han d’intentar treballar per igual.
Per poder realitzar tot això els mestres han d’estar en constant renovació i formació ja que el títol no assegura el nivell lingüístic al llarg de tota l’etapa com a docent.


2. ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA AMB INFANTS NO CATALANOPARLANTS

En una aula, no tots els alumnes són seran catalanoparlant, per tant hem de tenir diferents estratègies per a comunicar-nos oralment amb aquests nens no catalanoparlants. Exemples en serien la utilització del llenguatge no verbal: com els gestos o els pictogrames, o bé, parlar a poc a poc, que els propis companys li parlin en català, vocalitzar, etc. És feina del mestre ensenyar aquestes estratègies perquè d’aquesta manera tant alumnes com mestres es puguin comunicar oralment a l’aula. A més, per tal de millorar la destresa dels alumnes se’ls haurà de motivar ensenyant-los la importància que té la llengua catalana en el context en què viuen.


3. ESTUDI DE CASOS

Cas 1: Estem en una escola on es parla un dialecte del català diferent al nostre.

Si es donés el cas, intentaríem conèixer el dialecte de la zona geogràfica on estaríem destinats i ens centraríem més amb el lèxic que no pas amb la sintaxi, ja que comparteixen la mateixa estructura. A més, seria molt possible que els alumnes ens preguntessin per la nostre forma de parlar. A partir d’això, nosaltres aprofitaríem per mostrar les diferents varietats dialectals de la llengua catalana.


Cas 2: Diversos mestre presenten una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Com ho aprofitaríem per enriquir el lèxic i l’expressió dels alumnes.

Els recursos metodològics que podem fer servir són les exposicions orals i l’aprenentatge de vocabulari atmosfèric de diferents regions catalanoparlants i les formes generals del domini lingüístic.
A partir d’aquí hem ideat una activitat que ens ha semblat interessant d’explicar:
Es formaran diferents grups i cadascun d’aquests crearà un mapa atmosfèric d’una regió catalanoparlant determinada. Després faran una exposició oral explicant el temps amb el vocabulari de la regió que estan explicant.


Cas 3: treballem en una escola de la conurbació de la ciutat de Barcelona on la majoria són castellanoparlants.

Com a mestres ens plantejaríem potenciar l’ús social del català tant a l’escola com a l’entorn més proper dels alumnes potenciant a l’aula les converses, les petites lectures, els debats i reflexions, l’escriptura de textos com ara cartes, descripcions, contes, ... Així com també fomentar les tradicions i la cultura catalana.


Cas 4: valorem la pertinència de les següents paraules o expressions dins el context escolar en boca del mestre.
Anar de ventre, anar al lavabo, defecar, fer caca, fer popó i cagar.
Menjar, alimentar, péixer, endrapar, cruspir, ficar-se fins el cul, atipar-se com un lladre i alletar.
Bub-bub, meu-meu, gat, gos, gatet, gosset, ca, moix, perret i minino.

Nosaltres com a mestres, utilitzarem aquelles paraules pròpies de la varietat estàndard, és a dir, aquelles que no siguin ni massa vulgars ni massa cultes. A més, el mestre ha de mostrar el ventall ampli que poden fer servir per a una mateixa paraula i ensenyar-li’s quin és el context més adequat per a utilitzar-les. En el cas del primer grup de paraules, aquelles qu e nosaltres utilitzariem a l'aula serien anar de ventre i fer caca ja que són les més adients.


Cas 5: L’enriquiment de la llengua dels alumnes és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees del coneixement. Quines possibles accions poden realitzar els mestres d’una escola, de manera col•lectiva per afavorir aquest objectiu.

Una manera de dur a terme l’objectiu comú seria realitzar un diccionari de conceptes claus de cada assignatura per tal d’enriquir el vocabulari dels infants i ajudar a aconseguir els objectius de cada àrea curricular.
Una altra manera de poder assolir aquest objectiu és mitjançant la creació d’un butlletí setmanal. En aquest els alumnes informaran a pares i a la resta de la comunitat escolar d’allò que treballen a classe i a més, serà un recull de tots els sabers que han anat treballant al llarg del curs.

Presentació i benvinguda.

Estimats lectors, us donem la benvinguda a:
"El blog de Llengua Catalana"

Un espai destinat a l'assignatura de Llengua Catalana de 2on de Magisteri d'Educació Primària de la
Universitat Autònoma de Barcelona.

El autors d'aquest blog desitgem que sigui molt útil la lectura. Desitgem que trobeu informació interessant i molt profitosa.